L’osteopatia és una forma de medicina alternativa que s’enfoca al tractament dels trastorns del sistema musculoesquelètic i altres sistemes del cos a través de tècniques manuals. Va ser desenvolupada per Andrew Taylor Still, un metge nord-americà, a finals del segle XIX. La història de l’osteopatia es remunta al 1874, quan Still va establir la primera escola d’osteopatia a Kirksville, Missouri, Estats Units. El seu enfocament es basava en la idea que el cos humà té la capacitat innata de guarir-se a si mateix, i que els trastorns del sistema musculoesquelètic poden afectar la salut general. Still va desenvolupar un enfocament holístic que considerava el cos com una unitat integrada d’estructures i funcions. Un dels principis clau de l’osteopatia es la interrelació de l’estructura amb la funció i en buscar l’estimulació dels mecanismes naturals del cos per l’autoregulació i autocuració. Per assolir-ho s’utilitzen una varietat de tècniques manuals, com ara mobilitzacions articulars, estiraments musculars, tècniques de teixits tous i manipulació de la columna vertebral per millorar la mobilitat, alleujar el dolor i restaurar l’equilibri del cos.
L’osteopatia és útil per tothom ja que el seu principi és potenciar l’autorgulació i l’autocuració. Alguna de les seves indicacions són:
Podem dividir una sessió en varies parts:
1- Anamnesis: Fen una entrevista per entendre el problema i si hi han contraindicacions
2- Avaluem la mobilitat de tot el cos i les estructures amb tensió (músculs, nervis, arteries…)
3- Un cop trobades les parts de més tensió busquem quines son les que causen la problemàtica per la qual es ve a consulta i es proposa un pla de tractament.
4- Es tracta segons les tècniques i ordre acordat amb el pacient i es revalua si hi ha hagut millora. Aquest procés es va repetint fins trobar una alliberació i millora de les tensions.
5- Revaluació final
L’osteopatia i la fisioteràpia són dues disciplines terapèutiques que es fan servir per tractar diverses condicions musculoesquelètiques i promoure la salut i el benestar. Encara que comparteixen alguns objectius i tècniques similars, també hi ha diferències importants entre elles:
En resum, la fisioteràpia tendeix a centrar-se més en l’alleujament dels símptomes i la millora de la funció mitjançant tècniques terapèutiques específiques, mentre que l’osteopatia té un enfocament més global, buscant tractar les causes subjacents dels problemes de salut i promoure l’autoregulació del cos. És important destacar que la disponibilitat i la regulació d’aquestes professions poden variar segons el país, per això és recomanable consultar la normativa específica del lloc en qüestió.
A Espanya, l’osteopatia no està reconeguda com una professió sanitària independent, encara que e nivell europeu és considerada una carrera universitaria independent de la fisioteràpia. Tot i això, els profesionals sanitaris tenen la possibilitat de complementar la seva formació amb estudis en osteopatia i exercir-la dins l’àmbit de la fisioteràpia. La regulació de l’osteopatia a Espanya es basa en dos aspectes principals:
En el centre de Teràpies Helios estem formats segons els criteris europeus de l’osteopatia (considerada una carrera universitaria de 5 anys) i tenim de professió sanitaria reconeguda en España, la fisioteràpia. Els profesionals que han cursats els estudis segons el criteris de la UE reben el títol de DO en Osteopatia.
